Wu Qin xi qi Gong o el Joc dels 5 animals

Aquest mètode de Qi Gong, va ser creat per un famós metge xinès anomenat Hua Tuo, que va viure a finals de la dinastia Han (125-220). Diuen que va ser el primer metge que va començar a utilitzar una mena d’anestèsia en les seves operacions (barrejant herbes amb vi…). La seva teràpia, com a bon metge xinès, es basava en la prevenció.

Els moviments d’aquesta sèrie estan originalment inspirats en antigues pràctiques xamàniques, i també en altres sistemes de Qi Gong que imitaven els moviments i l’esperit dels animals, ordenant-lo per a la creació del seu mètode, sobre la base de la teoria dels 5 elements i de la polaritat Yin-Yang. La seva versió està composta per exercicis que imiten a la grua, l’ós, el tigre, el cérvol i al mico (cada animal representa a un dels cinc elements, a un dels 5 òrgans). Com en tots els sistemes de Qi Gong, hi ha una infinitat de versions i ampliacions d’aquests exercicis, tots ells correctes i vàlids en l’assoliment dels seus efectes terapèutics.

Hua Tuo va dir: El cos humà necessita treballar, però no fins a la seva màxima resistència. Quan el cos està en moviment, l’aliment es digereix bé i la sang circula a través de les artèries en tots els sentits, de manera que cap malaltia pot establir-se.

 

«Jo posseeixo un art, el qual anomeno Qi Gong dels cinc animals, mitjançant el qual les malalties poden ser curades. Cada vegada que us sentiu malalts, moveu-vos i imiteu els moviments d’alguns d’aquests animals. Així us sentireu bé i tindreu bona gana.»

En general, la sèrie completa actua sobre el sistema locomotor reforçant ossos, músculs, tendons i lligaments. És beneficiosa per al sistema nerviós, temperant els nervis, reforçant la coordinació, centrant i relaxant la ment. Així mateix la pràctica continuada del sistema, és beneficiosa per a la circulació sanguínia i el cor, regulant la pressió, estimulant el treball cardíac, facilitant la circulació de retorn i fent arribar la sang a les extremitats. La funció respiratòria millora, incrementant el treball pulmonar, ajudant a una major assimilació d’oxigen i a l’eliminació de toxines. Estimula la funció digestiva pels seus moviments de gir i flexió de la zona mitjana, promovent el moviment peristàltic dels intestins i reforçant la musculatura abdominal.