Les 8 branques del ioga
-segona part-
Continuem al blog d’Energia amb el desenvolupament de les diferents branques del ioga.
2.-NIYAMA.
Aquesta cultura de la pau, que implica la pràctica del ioga, té com a fonament essencial la disciplina interior; és a dir, la pràctica de qualitats o potencials que ens ajuden a elevar la nostra consciència i a estar millor amb nosaltres mateixos, són aquells compromisos ètics que ens ajuden a fomentar les pâramitâ, les virtuts o perfeccions en camí del Bodhisattva. Són objectius ètics que podem anar adoptant progressivament i que buiden el camí cap a la autorealització, un codi de conducta individual .
Es divideixen d’aquesta manera:
Saucha (puresa, neteja).
La pràctica del ioga, convida a cuidar del nostre cos físic evitant les substàncies tòxiques i impures, igual que els nostres pensaments i emocions amb idees negatives. També es refereix a evitar males relacions. La pràctica de Saucha enforteix la ment, cercant la puresa i netedat, tant a l’exterior com a l’ interior. La neteja del nostre cos, implica de la ingesta d’aliments purs, que en la tradició del Ioga i el Ayurveda es refereix a l’alimentació vegetariana, doncs aquest tipus d’alimentació és el més sa i el menys agressiu per a l’ entorn i el nostre sistema. Afavorint la salut, assolim un dels requisits més important per a l’evolució espiritual, ja que “el cos és el temple de la ment i l’ànima”.
La puresa interna es refereix a la neteja de les impureses mentals, tals com els
sentiments negatius o les emocions aflictives. L’actitud de purificació interna enllaça
amb l’adopció gradual de virtuts o perfeccions en la sendera del Bodhisattva.
Santosha (alegria interior, acontentament).
Aquella alegria que no depèn de les circumstàncies exteriors. El cultiu del acontentament, és una qualitat important en ioga i que la seva pràctica consisteix a estar present: aquí i ara. Sentir-se satisfet amb el que tenim. Paradoxalment , quan deixem de desitjar i de sofrir pel que creiem que ens falta o ens sobra, obtenim el millor: estem en pau. En els textos antics es posa l’accent en que, qui practica Santosha , arriba a la felicitat més elevada. No obstant això, no equival a resignar-se: cal seguir fent el que creiem que hem de fer. Sentir-nos contents, evitar les queixes i gaudir del que hi ha.
Santosha afavoreix la concentració. És l’absència del desig d’aconseguir encara més coses de les que tenim, o que no són estrictament necessàries per a viure. Aquesta actitud ens permet adaptar-nos a qualsevol circumstància o canvi exterior, sense la por a la pèrdua, que el nostre instint de supervivència i els nostres costums establerts tendeixen a fomentar.
Canvia la inclinació o aferrament excessiu cap als objectes dels sentits. Aquesta simplificació física i mental de la nostra existència, ens proporciona una felicitat incomparable, i com a conseqüència, l’apreciació directa de la realitat tal qual és.
Tapas (Austeritat intel·ligent, disciplina).
Ser capaç de mantenir hàbits que t’ajudin a mantenir la ment clara: un bon descans, una mica d’exercici físic, una alimentació correcta, activitat regular. I així anar deixant anar de manera natural les coses que t’allunyen del teu objectiu, tant física com mentalment, com per exemple les distraccions que no t’omplen, els plaers immediats, la mandra, etc.
Tapas és un aspecte del ioga, que te la missió de depurar les nostres tendències més negatives mitjançant l’esforç i la dedicació constant. Practicar l’austeritat, abstenint-nos voluntàriament d’allò que sabem que ens perjudica, per afavorir la salut. D’una banda, Tapas és la capacitat per suportar situacions doloroses, físiques i mentals, sense traumes, sense que això ens afecti d’una manera negativa permanent. Llavors podem ser capaços de treure profit i energia de qualsevol situació, ni que sigui aparentment negativa, podem veure l’ aprenentatge subjacent en les experiències viscudes.
Tapas és equiparable a la perfecció de la paciència. D’altra banda, també representa la moderació davant els plaers sensuals, saber triar el just camí del mig davant tota elecció extrema que ens plantegi el nostre dia a dia. La qual cosa reforça la perfecció de l’ètica.
Tapas és també l’exercici conscient de Sâdhana o pràctiques que ens ajuden a
elevar-nos en la nostre camí espiritual. Aquestes pràctiques, adoptades amb una actitud positiva, enforteixen la ment i proporcionen molta energia subtil. La qual cosa està relacionat amb l’esforç alegre o sthira sukham
Svadhyaya (estudi d’un mateix).
A l’època de Patanjali, Svadhyaya era la recitació de textos, a través dels quals un es podia conèixer. Iyengar ho expressa de manera molt bonica » La persona que practica Svadhyaya llegeix el seu propi llibre de la vida, al mateix temps que ho escriu i revisa «.
La màxima «coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers» és la base del camí del iogui. L´estudi de les escriptures, dels textos dels mestres, el coneixement, la purificació intel·lectual, afavoreixen la Meditació. És l’estudi de les escriptures que ens parlen de la autolliberació. És aquest esforç alegre conscient per conèixer l’essència de totes les coses, que ens allunya de les pors de la ignorància i ens allibera de tota limitació física o mental. És també la recitació de Mantras i oracions, externa o internament, que ens apropen al coneixement de la Vacuïtat. La finalitat d’aquest Niyama és estimular la concentració i la saviesa per alliberar-nos de tota esclavitud mental.
Ishvara Pranidhana ( devoció, entrega, amor al diví) .
Confiar que et trobes just en el lloc adequat, fent el que has de fer. Deixar anar l’esforç de controlar cada situació i acceptar que formes part d’una cosa molt més gran. Conrear Ishvara Pranidhana et dona pau. Si els teus pensaments i els teus actes es basen en aquests principis, obtindràs la pau necessària per progressar en aquest camí.
Ens convida a anar més enllà del que ens envolta i a preguntar-nos què fem aquí, d’on venim, per què fem les coses… però sense connotacions religioses. El ioga anima a començar aquesta recerca des del cor. La devoció personal, la purificació dels sentiments. afavoreix l’Amor pur i incondicional.
El sentiment de lliurament a la deïtat personal, Istadevatâ o al Gurú, consisteix a tenir-ho present en tots i cadascun dels actes i esdeveniments que protagonitzem al llarg del dia. Depenent del nostre nivell de compromís, aquestes projeccions mentals positives tenen un efecte cada vegada més profund en la nostra Sâdhana o pràctica personal.
Per saber-ne més:
Les 8 branques del Ioga Part 1 – Les 8 branques del Ioga Part 3
