Les 8 branques del ioga
Els ‘Ioga Sutras’ de Patanjali podrien tenir aproximadament 2.500 anys. El savi Patanjali, va recopilar tots els ensenyaments del ioga, i els va presentar de forma molt organitzada i precisa. Ho va fer en forma de Sutras, que venen a ser una mena d’ aforismes, frases breus carregades d’ un profund significat.
En el segon capítol dels Ioga Sutras, Patanjali proposa vuit passos a seguir, un sistema anomenat Asthanga Ioga, vuit nivells interrelacionats ,que ens ajuden a passar de la confusió a la claredat. I encara que cada pas, es podria practicar de manera independent, la veritat és que el domini d’un exigeix el coneixement profund dels altres. És un dels mètodes d’ordenació, clarificació i disciplina més importants dins del món del Ioga. És una estructura necessària que permet comprendre els nivells fonamentals que un iogui ha de seguir fins a aconseguir la suprema Il·luminació.
Parla de la relació amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos, i ho fa mitjançant una progressió gradual: considera primer els factors més externs i, pas a pas, et condueix cap a dins.
Aquest és un brevíssim resum dels 8 passos de l’ Ashtanga Ioga de Patanjali:
Les dues primeres branques, Yama i Niyama, són aquelles actituds mentals i autodisciplines que afavoreixen un progressiu estat de pau interior i claredat mental, que ens permet seguir conscientment un camí d’alliberament personal o Dharma.
Yama impedeix el desenvolupament de males llavors, Niyama planta bones llavors.
1.- YAMA
Per estar en pau, és important que ens relacionem amb el món de forma harmònica i respectuosa. Només així podrem construir els fonaments que ens portaran a viure des de la calma interior. Els Yamas són les lleis universals de comportament, un codi de conducta social. No són dogmes que comportin un càstig pel seu incompliment, són aquells comportaments ètics que ens ajuden a eliminar les kleshas o emocions aflictives. A través de Yama tractem d’evitar pensaments, paraules i actes que són un seriós obstacle en la nostra evolució personal.
S’estructuren així:
1.1 – Ahimsa (no violència)
És la manifestació més directa de la Llei de l’amor: tractar a tots els que t’envolten (persones, animals, plantes) amb respecte i sense agressivitat en els nostres actes, amb les nostres paraules i a través dels nostres pensaments. Practicar la no violència física, verbal ( no insultar, no escampar rumors , jutjar…) ni mental (no pensar malament de ningú, ni desitjar cap mal…). També es refereix a la no violència cap a un mateix .No perjudicar a ningú, ajudar als altres posant-nos al seu servei. Obtenim un gran sentiment de Pau dins els nostres cors.
Amb la pràctica de la no-violència apaigavem l’agressivitat cap a tots els éssers en qualsevol circumstància; de pensament, paraula i obra. És la més important de totes les Yamas, ja que sense el desenvolupament previ suficient de la no-violència, no podrem avançar en els altres Yamas.
Apaivagar la ira, com causant de tot tipus de violència no és fàcil. Es necessari poder desenvolupar la Paciència com a virtut. Paciència per entendre que tot allò que ens provoca empipament sorgeix com una projecció mental externa a causa d’un determinat aspecte del nostre karma. La paciència de percebre, cada vegada amb més antelació, l’aparició del desassossec que després tendeix a transformar-se en ira. La paciència, entesa com a serenitat reflexiva, ens permetrà analitzar les situacions externes i internes com un procés causa-efecte que vagi apaivagant la ira.
Si volem que es manifesti un autèntic Amor Universal cap a tots els éssers, això passa per contrarestar la ira amb Paciència. Conrear Ahimsa , t, ajuda a conrear la teva part compassiva, que et permet entendre millor i estimar més. Gandhi va dir : “ Sigues el canvi que vols veure en aquest món“.
1.2 – Satyam (no mentir).
Ens convida a gaudir de la vida connectant amb la part més genuïna i autèntica de nosaltres mateixos, sense necessitat d’aparentar el que no som i construir-nos falses identitats. Ser nosaltres mateixos sense por als judicis i opinions alienes. Des de la veritat neix el respecte i s’elimina la por, que és l’arrel de molts conflictes. Pensar, dir i fer des de la veritat. Evitar caure en l´autoengany, practicar l’equanimitat, pensar i parlar segons el que hem viscut, hem vist i hem escoltat, d’una font fidedigna; quan actuem així obtenim justícia. El que diem no només no ha de ser fals, sinó tampoc ha de ser irrellevant o equívoc. Si utilitzem un determinat enfocament de la veritat per perjudicar a algú, estem faltant a Satyam i només ens pot portar funestes conseqüències si ho fomentem. La Veritat ha de beneficiar a tots els éssers.
Quan un s’acostuma a mentir cau fàcilment en el autoengany, la qual cosa propicia cada vegada més el desordre i la confusió de la ment, apropant-nos perillosament a l’autodestrucció de la personalitat. La pràctica de la veritat, de pensament, paraula i obra, enforteix la voluntat i ens posa en sintonia amb l’ètica universal. Una comunicació honesta, tant de paraula com de gest, amb els nostres actes, cap als altres i cap a nosaltres mateixos, sent coherents amb el que diem, fem, pensem. Conreant Satyam , et converteixes en una persona de confiança per tots els que t’envolten…i el que també és molt important, et fa sentir aquesta mateixa confiança cap a tu mateix, cosa que t’ajuda molt en el teu desenvolupament personal.
1.3 -Asteya (no robar).
Respectar la Llei de l’abundància i del treball propi i aliè. Ens recorda que l’univers és ric i hi ha suficient per a tots. No robar, no ambicionar, no envejar. Sent generós s’obté Felicitat. Abstenir-se de robar, d’envejar, no acceptar, ni desitjar res que hagi estat robat o adquirit il·legalment. És l’habilitat per resistir el desig d’apropiar-nos del que no ens pertany. Acostumem pensar sempre en coses materials, però de vegades es tracta de coses una mica més intangibles, com robar el temps dels altres, o apropiar-se de les idees o projectes d’altres persones.
Fomentar l’amabilitat i l’ètica cap als altres éssers és el mètode adequat per progressar en aquest Yama. Quan desenvolupem una amabilitat sincera i conscient, anem més enllà del nostre ego, sentint que les necessitats dels altre son, com a mínim, igual d’importants que les nostres.
1.4 – Brahmacharya (contenció).
És la clau per trobar l’equilibri en la nostra vida. Es tracta d’usar la nostra energia amb moderació i consciència. Moderació en totes les nostres accions, en temes delicats perquè són difícils de controlar, com el menjar, el sexe, que fàcilment se’ns van de les mans. Aquesta moderació t’ajudarà a conservar la teva energia vital. Ens cal treballar l’ autocontenció, per evitar els excessos. Si som equilibrats, obtenim vitalitat.
Literalment és el vot de castedat, la pràctica del celibat. Des del punt de vista laic, es tracta de no fer mal als altres a través d’un ús inadequat de les relacions sentimentals i sexuals. Però d’una manera general significa mantenir el control conscient dels sentits, els pensaments, la paraula i els actes, a fi de no perdre la Vitalitat i progressar fàcilment en el camí espiritual i evitar la degeneració física i mental. Sabem que tot excés mata tard o d’hora, amb l’afegit de sofrir i fer sofrir durant el procés. Globalment, estem aprenent que quan es transgredeixen les lleis ecològiques, tot el sistema es veu alterat i tots els éssers perjudicats. Encarrilar la nostra existència fins al més mínim detall, segons aquestes lleis naturals, és una manera de fer Brahmacharya.
1.5 – Aparigraha (no acumular).
Consisteix en saber acceptar i entendre tot el que no és bo, adequat i necessari per a tu, i reconèixer el que és superflu, i només respon al desig de posseir, per no acumular. El desig, en si mateix, mai acaba de satisfer. Els mestres budistes ens ensenyen que el sofriment ve de la inclinació al desig mateix. Per exemple, si m’encanta fumar, el sofriment acabarà no quan deixi de fumar, sinó quan deixi de desitjar-ho. Hi ha una addicció al desig mateix, per això mai es pot satisfer. Quan practiques Aparigraha trobes el teu costat generós.
Estem aquí per compartir els nostres dons i talents, lliurar-nos generosament al servei desinteressat i practicar l’altruisme. No per posseir, aferrar-nos i acumular. Del conreu d’ Aparigraha obtenim Llibertat. La possessió dels objectes, comporta la preocupació per conservar-los i la subsegüent infelicitat per la seva pèrdua. El mateix, o pitjor, succeeix quan la possessió es refereix a animals o persones, arribant a produir obsessions que poden portar a malalties mentals. És per tant un problema mental que podem definir, des de l’òptica budista, com aferrament excessiu. Simplificar conscientment la nostra existència ens aporta una major llibertat mental, al no identificar-nos amb allò que l’ego qualifica com “meu”. Per aquest motiu la millor recepta en aquest cas és la Generositat, ser-ho conscientment, entenent que la felicitat no la podrem trobar en les nostres projeccions possessives.
Totes aquestes actituds no s’adopten d’un dia per a un altre. Si ocorregués així seria més aviat fals i probablement tornaríem molt ràpid als nostres antics hàbits. Hem de comprendre molt bé tot el que fem. La moderació ens ajuda a trobar el camí del mitjà. Són moltes les persones que després de viure uns dies d’excessos ( per exemple en Nadal o en vacances ) passen uns dies d’abstinència total.
Per saber-ne més:
Les 8 branques del Ioga Part 2 – Les 8 branques del Ioga Part 3
